Anàlisi d´un text argumentatiu

Una vegada vist tot el relatiu a la part teòrica del text argumentatiu, arriba l'hora de la pràctica. A continuació podem veure un exemple de text argumentatiu que has d´analitzar. Concretament, has d´assenyalar les seues parts (introducció, desenvolupament o cos argumentatiu i conclusió). També has d´identificar la tesi i, almenys, quatre arguments diferents (a més has de dir a quina classe perteneixen). Per últim, has de crear uno nou al voltant d´un tema d´actualitat que siga del teu interès.

 

L´argumentació oral

Una vegada hem après com escriure un text argumentatiu, arriba l'hora de com expressar-ho oralment, doncs no consisteix en la mateixa activitat; l'argumentació oral té les seues pròpies característiques. En aquesta entrada anem a descobrir-les.

La primera cosa que hem de plantejar-nos és: què vaig a dir? com ho vaig a dir? I davant qui ho vaig a dir? Després d'açò, és hora d'endinsar-nos en l'argumentació oral en si. Uns consells molt útils són els següents: 

-Cuida amb summa atenció el significat dels termes emprats, així com el to i la manera que es diuen. S'ha d'utilitzar una manera persuasiva.

-En cap circumstància i per cap motiu s'ha de perdre la serenitat. L'única cosa que s'aconseguiria és restar la nostra credibilitat.

-El temps és un aspecte fonamental. A major temps transcorregut, menor serà l'atenció de qui estiga escoltant els nostres arguments.

-L'entonació és clau per a emfatitzar els nostres arguments o els errors i incoherències de la part contrària. La modulació de la veu i l'adequat maneig de la mirada i les mans també tenen una gran importància.

-Depenent del ritme triat, l'argument arribarà més o menys complet a qui ens estem dirigint. Parlar amb un ritme lent permet que pensem en el que anem a dir amb major claredat.

Consells per a escriure un text argumentatiu

Una vegada sabem les característiques pròpies del text argumentatiu, anem a analitzar com s'ha d'escriure un. Per a açò, en aquesta entrada et proporcionem una sèrie de consells que poden ser molt útils.

-Com ja sabem, la finalitat de tot text argumentatiu és l'explicació de perquè alguna cosa és d'aqueixa manera i no d'una altra, per la qual cosa cal evitar a caure en ideologies i un altre tipus de judicis.

-En començar a redactar el text argumentatiu, cal tenir en compte que ha de presentar una proposta en la qual s'explique el tema que s'ha triat i perquè. Açò anirà generalment en el primer paràgraf.

-En els paràgrafs següents del text argumentatiu, l'autor ha de presentar la seua argumentació, que és la justificació de la proposta que ha plantejat anteriorment. En aquest punt és on es defensen les raons d'aquesta argumentació.

-Per a finalitzar el text argumentatiu, cal arribar a una conclusió. Açò és el que es diu tancament i haurà d'incloure's en l'últim paràgraf de l'article.

-L´últim consell és que és aconsellable que el text siga clar, senzill i precís.

Tipus d´arguments

Com hem vist en l'entrada anterior, el text argumentatiu consisteix a expressar opinions i refutarlas a través d'arguments. Aquests arguments poden ser de diversos tipus. A continuació, anem a desenvolupar alguns d'ells:

-Arguments d'autoritat: se citen paraules d'estudiosos o experts de provada credibilitat que manifesten una opinió semblant a la qual estem defensant.

-Arguments d'exemple: són casos concrets i reals que s'aporten com a prova i que permeten fer una transferència del tema que s'està tractant.

-Arguments de causa-conseqüència: es presenten les raons d'un fet provant les causes que han de tenir un cert rigor científic.

-Arguments de dades: s'inclouen xifres o dades concretes relacionades amb el que es defensa en el text.

-Arguments d'experiència personal: l'emissor exposa les seues pròpies experiències com a raó o argument. No és massa rigorós i tendeix a ser parcial.

-Arguments afectius: són aquells amb els quals l'emissor intenta commoure al receptor, introduint raons de caràcter sentimental.

El text argumentatiu

El text argumentatiu té com a objectiu expresar opinions o rebatre-les amb la finalitat de persuadir a un receptor. La finalitat de l´autor pot ser provar o demostrar una idea (o tesi), refutar la contrària o bé persuadir o disuadir al receptro sobre determinats comportaments, fets o idees.

El text argumentatiu sol organitzar el seu contingut en tres apartats: introducció, desenvolupament o cos argumentatiu, i conclusió.

La introducció sol partir d'una breu exposició (anomenada "introducció" o "enquadrament") en la qual l'argumentador intenta captar l'atenció del destinatari i despertar en ell una actitud favorable. A la introducció li segueix la tesi, que és la idea entorn de la qual es reflexiona. Pot estar constituïda per una sola idea o per un conjunt d'elles.

El desenvolupament. Els elements que formen el cos argumentatiu es denominen proves, inferències o arguments i serveixen per a recolzar la tesi o refutarla.

Per últim, trobem la conclusió que és la part final i conté un resum de l'exposat (la tesi i els principals arguments).

Tipologia textual

Una tipologia textual és una forma d'organitzar la diversitat textual i de classificar els diferents textos. En total, trobem cinc tipus de textos:

-Text narratiu: explica uns fets que succeeixen a uns personatges. Està format per introducció, nuc i desenllaç. El text pot ser realista o de ficció i solen predominar verbs i substantius. El conte i la novel·la són alguns exemples de text narratiu.

-Text expositiu: es presenta un tema de forma objectiva i organitzada. Les parts d'aquest tipus de text són: presentació del tema, desenvolupament i conclusió. Una recepta o una notícia són exemples expositius.

-Text dialogat: consisteix en la conversa entre dues o més interlocutors. Ací predominen frases incompletes, exclamacions, interjeccions...El teatre és un exemple d'aquest tipus de text.

-Text descriptiu: és aquell que aporta informació sobre com són i quins són les característiques de persones, objectes, llocs, ambients, emocions, animals,etc... En aquest tipus de text destaca el predomini de substantius i adjectius. Un text científic és un exemple de text descriptiu.

El quint tipus de text és l'argumentatiu. Li dedicarem una entrada pròpia, doncs és un dels continguts específics del PLE i  anem a desenvolupar-ho més en profunditat.

El registre estàndard

El registre estàndard es caracteritza per seguir la norma. La norma s'encarrega d'establir les regles que permeten utilitzar la llengua correctament. Aquesta varietat de l'idioma serveix de model per a la resta perquè s'acosta en major mesura a l'ideal de la llengua. La llengua estàndard és la llengua d'ús general parlada per les persones cultes de tot arreu. Les seues formes pròpies, no es refereixen a un lloc concret, sinó que és utilitzada per totes les persones conreades de totes les regions d'una comunitat lingüística.

 Les formes estàndard del llenguatge són utilitzades en diferents àmbits: en l'ensenyament i educació dels xiquets, entre els joves i les masses populars, en la premsa, en les administracions, en la televisió, en la ràdio, etc... En general, el llenguatge escrit també, utilitza el registre estàndard i és aquest el que s'arreplega en les gramàtiques i diccionaris.

Registre informal

Una vegada vists en l'entrada anterior els principals trets del registre formal és el torn de parlar sobre l'informal. El registre informal se sol utilitzar en la comunicació oral o en documents escrits tals com a cartes personals, correus electrònics..., en situacions disteses i entre persones que es coneixen i que es tracten amb certa confiança. Els seus principals característiques són: 

-Quant a l'ordre i a l'estructura de la informació.

• Discurs discontinu (interrupcions) i falta de fluïdesa expressiva.
• Expressió insuficient de continguts.
• Cert desordre estructural.

-Quant al lèxic.

• Pobresa lèxica. Ús de paraules comodí ("cosa", "fer").
• Ús restringit del lèxic. Abundants repeticions i utilització de frases fetes.

-Quant a la construcció de la frase.

• Tendència a la senzillesa en l'ordenació sintàctica de la frase.
• Omissió d'elements sintàctics que se supleixen amb sobreentesos, amb ajuda del codi no verbal.
• Ús reduït dels nexes gramaticals.
• Escàs ocupació de la subordinació.

Registre formal

Com hem vist en l'entrada anterior, existeixen diferents tipus de registre depenent del context comunicatiu en el qual ens trobem. El registre formal és el que utilitzem quan ens comuniquem amb desconeguts, en situacions en què no existeix cap ambient de confiança i sobre temes no personals. A continuació, anem a veure quins són les principals característiques que es donen en aquest tipus de registre.

-Quant a l'ordre i a l'estructura de la informació.

• Discurs fluid i continu
• Expressió prolixa de continguts
• Discurs ordenat i estructurat

-Quant al lèxic.

• Amplis recursos lèxics sobretot per a expressar conceptes abstractes i per a destacar matisos i qualitats (adjectivació)
• Vocabulari específic (tècnic-científic, humanístic-literari)

-Quant a la construcció de la frase.

• Precisió en l'ordenació sintàctica de la frase
• Empre correcte i variat de nexes gramaticals(connectors oracionals, organitzadors del discurs)
• Predomini de la subordinació

Registres lingüístics

REGISTRES LINGÜÍSTICS

La unitat didàctica que desenvoluparé es divideix en dos blocs. El primer d'ells correspon als registres lingüístics. El registre es considera una varietat lingüística funcional (també considerada com a varietat diafásica) que està condicionada per quatre factors contextuals: el mitjà de comunicació (oral o escrit), el tema que es tracta, els participants i la intenció comunicativa. Atenent a aquests quatre factors, podem trobar tres tipus: el registre formal, el registre estàndard i el registre informal. A més a més, cadascun d'ells té diferents subgrups, és a dir, el formal es divideix en literari i específic i l'informal en vulgar i col·loquial, mentre que l´estàndar no poseeix cap subgrup.

Una vegada determinats els diferents registres que trobem, en les pròximes entrades anem a descriure en què consisteixen cadascun d'ells, assenyalar les seues característiques principals i, finalment, mostrarem fragments que exemplifiquen les característiques prèviament esmentades. Comencem